El dimarts 27 de setembre a les 22:05h., EL TERRAT estrena al ‘Sense ficció’ de TV3 el documental ‘La Piràmide Invisible. Les Urnes de l’1-O’, en el cinquè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre.
Aquesta producció de TV3, produïda amb la col·laboració d’EL TERRAT, amb direcció i guió de Tian Riba, reconstrueix el mapa de l’organització clandestina de la consulta i descobreix els secrets de l’operatiu civil que la van fer possible.
Com pot ser que, malgrat la vigilància policial, les urnes de l’1-O arribessin al seu destí? La resposta té forma de piràmide, una piràmide invisible de ciutadans -compradors, distribuïdors o simplement custodis- amb tres noms en clau al vèrtex: Lluís, Marc i Guti. ‘La Piràmide Invisible. Les Urnes de l’1-O’ posa cara o veu, per primera vegada, a algunes de les persones que en van formar part. I desvela, en exclusiva, el nom de dos líders independentistes que van actuar com a cervells de tot l’operatiu.
«Em va trucar la policia francesa i em va demanar per què volíem aquelles 10.000 caixes que eren a la duana. Jo havia sentit dir que una colla castellera feia els 20 anys i a la celebració hi hauria 10.000 castellers. I se’m va ocórrer dir que eren per construir un gran castell amb caixes i que després n’hi donarien una a cadascun dels participants.» Així van arribar a la Catalunya Nord les urnes empaquetades per votar l’1 d’octubre del 2017. I el protagonista de l’anècdota és també un de les tres persones que eren al capdamunt de la piràmide ciutadana que ho va fer possible. De nacionalitat francesa, encara fa servir el seu nom en clau, Marc. El va contactar en Lluís, que va comandar la primera part de la ‘piràmide de les urnes’. És la primera vegada que en Marc en parla a la televisió, i ha decidit explicar-se d’esquena «perquè només soc un de tants».
Amb el Marc, en Tian Riba, director i conductor del documental, visita per primera vegada el magatzem mare d’Illa, a la Catalunya Nord, on es van guardar les 800 caixes amb les urnes arribades des de la Xina a finals de juliol del 2017. Van sortir a l’agost a través d’una teranyina formada per voluntaris d’arreu.
A l’Àngel Baró, de Cadaqués, li va tocar entrar-ne unes quantes per Portbou: per precaució, va etiquetar les caixes amb un logotip fet a imitació de la marca Leroy Merlin. Però ningú li va demanar res. Al cap d’uns dies, un conegut del Port de la Selva li va trucar per entregar-n’hi unes quantes: «Gràcies a nosaltres -em va dir- vosaltres podreu votar». I resulta que eren les que jo havia entrat per la frontera! Encara no sé com l’hi van arribar.
Un cop a Catalunya, les caixes es van repartir en vuit magatzems principals. El responsable del magatzem d’Osona revela que el propietari «no sabia que eren allà, i encara no ho sap». Recorda que van distribuir centenars de voluntaris a les carreteres per on havien de circular els camions que les portaven per avisar dels possibles moviments de la policia. D’aquests vuit locals principals, les urnes es van tornar a distribuir en 40 magatzems més petits. I d’allà, a través d’enllaços no identificats, fins a les persones que les havien de guardar a casa fins al dia o la nit abans de la consulta: «A mi em van contactar per recollir nou urnes en un pàrquing i qui me les va entregar em va dir que no sabia què n’havia de fer, jo». «Em van trucar i em van demanar si sabia d’alguna persona de confiança per fer una feina i vaig dir: ‘Jo mateixa’». «Rebo una trucada i em diuen que em porten botifarres i aquesta persona m’apareix amb un cotxe ple d’urnes tapades amb una manta.» Són alguns dels testimonis dels voluntaris que van fer d’últim esglaó. Moltes van optar per guardar-les al maleter del seu vehicle.
El documental revela el nom de la persona que va donar llum verda a la piràmide invisible de ciutadans anònims. Però també el nom d’una de les tres úniques persones que, des de l’àmbit polític, coneixien tots els detalls de l’ organització del referèndum, i que va gestionar la provisió d’urnes, de paperetes i del cens electoral sense que cap dels responsables de cada compartiment sabés ni qui eren els altres ni què feien exactament.
Amb l’ajuda dels periodistes que han investigat l’organització de l’1-0 i publicat els seus treballs, el documental reconstrueix el mapa de l’organització clandestina de la consulta i descobreix els secrets de l’operatiu civil perquè, malgrat tots els impediments, el matí de l’1 d’octubre d’ara fa cinc anys, les urnes apareguessin als col·legis electorals.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Tian Riba
Producció executiva EL TERRAT (The Mediapro Studio): Xen Subirats
Direcció de producció EL TERRAT (The Mediapro Studio): Lydia Cerrudo
Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín
Productor executiu TVC: Sílvia Pairó Vila
Realització TVC: Ricard Belis Garcia
Producció delegada TVC: Joan Carles Villacreces
Realització: Raül Cuevas
Direcció de fotografia: Oriol Colomar
Producció: Anna Font
Ajudant de direcció: Alba Grifell Mauri
Edició: Otto Gómez
Ajudant de producció: Laura Garriga
Redacció: Sara Gonzàlez, Quico Sallés i Esther Romagosa
Operadors de càmera: Oriol Colomar, Neil Murhpy i Joan Tisminetzky
So directe: Eneko Balzategui i Aritz Sanjurjo
Art: Elettra Piccorossi
Secretaria de producció: Angela Ranz i Yolanda Lafuente
Disseny de so: Let’s sound
Grafisme: Onidea
Color: Enya Rodriguez
Administració El Terrat: Ingrid Sistac, Jordi Fernández i Sergi Raventós
Serveis IT EL TERRAT: Daniel Fernàndez
Assessoria legal: Menta Legal Abogados
Comunicació EL TERRAT: Meritxell Abril, Andrea Calbet, Gemma Saperas i Mia Font
‘La Piràmide Invisible. Les Urnes de l’1-O’ és una producció de Televisió de Catalunya, produïda amb la col·laboració d’EL TERRAT (The Mediapro Studio).
