Reír es la única salida

L’abans i el després dels conills a «White Rabbit Red Rabbit»

martes, 20 de junio de 2017 • 16:58h

Actualización: miércoles, 11 de octubre de 2017 • 11:04h

Autor:

Dilluns, 19 de juny de 2017

L’últim conill ha entrat en la gàbia del BARTS. L’Àngels Barceló, excel.lent comunicadora, va confessar que va estar a punt de trucar al Jordi Basté per preguntar però va decidir no fer-ho. No en sabia res ni res volia saber de «White Rabbit Red Rabbit» fins a fer-lo. I vaja si el va fer…

Amb una lectura claríssima del text va fer que tots entressim en el món de Nassim en un tres i no res. El públic va jugar molt i la va ajudar tot el que va poder. El seu astruç no passarà a l’història però sí que ho farà l’apunt final en acomiadar-se del públic: «Reflexioneu sobre aquest text duríssim i recordeu que avui fa 30 anys de l’atemptat d’Hipercor». Pèls de punta.

Àngels Barceló
Àngels Barceló (Foto: Paco Amate)

Dilluns, 3 d’abril de 2017

L’Àngel Llàcer, actor i director, és el primer valent en pujar a l’escenari del BARTS i enfrontar-se amb el text de Nassim Soleimanpour sense saber-ne res. Llàcer explica que «l’obra no només passa a l’escenari, sino que passa a tot el teatre».

Àngel Llàcer
Àngel Llàcer (Foto: Mia Font)

Dilluns, 10 d’abril de 2017

Tothom es preguntava què hi fa el Jordi Basté, comunicador i conductor d'»El món a Rac1″, en una obra de teatre. El que passa és que «White Rabbit Red Rabbit» no és una obra de teatre a l’ús i per això el Basté acaba brodant la seva actuació.

Jordi Basté
Jordi Basté i Jordi Casanovas (Foto: Mia Font)

Dilluns, 24 d’abril de 2017

Clara Segura va omplir el teatre amb un públic entregat i molt disposat a gaudir de l’experiència. En el moment en que es van adonar de què anava tota la historia, s’hi van volcar donant-li tot el suport possible. De moment, ja podem dir que el final de l’obra ofert per Clara Segura va ser diferent als dos anteriors i va interpretar un estruç del més creïble.

Clara Segura
Clara Segura (Foto: Paco Amate)

Dilluns, 1 de maig de 2017

El text de Soleimanpour segueix fent de les seves al BARTS, aquesta vegada a mans de Nora Navas. Una lectura que ha pres el to més dramàtic de les representacions que fins ara hem experimentat amb un final totalment diferent i una imitació d’estruç brillant. Ens queda clar que «White Rabbit Red Rabbit» ens regala una experiència única en cada funció i que no ens deixa indiferents. Navas va comptar, un cop més, amb un teatre còmplice i totalment entregat a viure aquest joc teatral.

Nora Navas
Nora Navas (Foto: Paco Amate)

Dilluns, 8 de maig de 2017

Bruno Oro, cinqué conill que puja a l’escenari per saber si és blanc o vermell. Un BARTS ple viu l’excel.lent lectura del text amb silenci, tot engolint el que l’autor ens vol transmetre des de la seva presó en forma de país anomenada Iran. «Una de les millors experiències com a actor de la meva vida» declara Bruno i aconsella a qualsevol actor o comunicador que es posi a tiro de «White Rabbit Red Rabbit» accepti el repte amb els ulls tancats.

Bruno Oro
Bruno Oro (Foto: Paco Amate)

Dilluns, 15 de maig de 2017

És el moment del debut de Berto Romero a «White Rabbit Red Rabbit» i ho fa amb les entrades totalment exhaurides. Un BARTS ple a vessar entregadíssim sense saber, com ell, el que passará. Berto afronta el text de l’obra amb rapidès però una lectura clara que fa que es comprengui la crueltat del missatge. El seu estruç marcarà una època i una plantilla de sabata disfressada de pastanaga, també. «Remugut però ho he passat bé» és el resum d’un Berto desfondat un cop acabada la seva experiència.

Berto Romero
Berto Romero (Foto: Paco Amate)

Dilluns, 12 de juny de 2017

Per fi, la Sílvia Abril podia pujar a l’escenari a fer el seu «White Rabbit Red Rabbit» després d’haver aplaçat la primera data per problemes d’agenda. Tot i així, Sílvia confessava que estava cansada per culpa d’aquesta agenda tan apretada. Però no es va notar gens. El text de Nassim va ser llegit amb molta claredat i en cap moment va perdre la força de la interpretació. Fins i tot, Sílvia li va donar a l’obra un toc més humorístic del que s’esperava a mida que anava llegint. Va ser com… treure-le un munt de ferro a les paraules de l’autor iranià.
Per cert, l’astruç de la Sílvia Abril també mereix ser destacat d’entre els millors imitats fins ara.

Sílvia Abril
Sílvia Abril (Foto: Paco Amate)

Suscríbete a EL TERRAT News! para estar al día de nuestras cosas